turó park

“Aquest sandvitx de Philadelphia amb pastanaga que he pispat de l’hotel és realment bó”. Umm... han tallat la pastanaga a ratlles fines i combina molt bé amb el formatge fresc. Ummm... ja tenia ganes de tenir un dia “Off” i deixar de pensar el que dic. A més, avui som afortunats. Aquesta absència de núvols i aquest sol tant digne és estrany. Segurament, per aquesta raó, aquest parc està ple de gent. Fa un dia tant maco que m’estranya que sigui un dia londinenc, un “sunny day”, com diuen aquests bojos dels anglesos que no netegen mai la cuina perquè no la fan servir. També és estrany el gust d’aquestes patates fregides. No són al “onion” ni res. No tenen sabor, però al chiringuito del parc, no sé perquè, no tenien “fish and ships”. I com és que em venia de gust una marranada com aquest peix fregit amb oli industrial i aquestes patates buides i escanyolides? Si a mi no m’agrada tot això! Serà el clima? L’efecte insular? El despreci de l’imperi romà? La insatisfacció calvinista o l’abús incontrolat de la patata?
-Noi, està trepitjant el meu bolso, incívic!
-I’m sorry!
-Què diu? A més em falta al respecte?
-Ostres! Si sóc a Barcelona! Acabo d’arribar de Londres i veig tots els parcs com els londinencs...