vacaciones

La moto ha ido muy bien y nos ha llevado a sitios muy interesantes. Hemos recorrido bastantes kilométros para darnos cuenta que no va tan mal y que con ella se podrían hacer todavía muchos más viajes por todo el mundo.

Las fotos panorámicas de paisajes siempre serán bonitas, y más aún y se tiran en vacaciones. El barquito, el mar, las piedras y la sensación de tranquilidad.

Alguna gente prefiere las que salen de las cámaras Lomo, o las que se hacen en series. Eso ya depende de los gustos de cada uno. Incluso hay gente que odia el i-Pod.

Las fotos panorámicas de paisaje quedan muy bien por la tarde. O mejor aún, en el momento del atardecer que el castellano todavía no ha encontrado una palabra para decirlo (como en catalán se dice vespre). Si encima se tira la foto en buena compañía, en un pueblo bonito de la Costa Brava y con la barriga llena después de una buen comida, no hay excusa para no ser un buen fotógrafo.

Las vacaciones molan. Y la gente que se lo pasa bien en vacaciones también.

waiting for

Esperes. Hem esperat abans de fer una entrevista de feina i abans d’una cita i també abans d’un examen important. Hem esperat a acabar un llibre amb intrigues vaticanes de final inesperat. I hem esperat el nostre torn a la consulta del metge per explicar alguna cosa dolenta...
...però mai havíem esperat al Tour des de Barcelona, ni menys encara havíem pensat que ho faríem des del mirador de la Rabassada. La combinació Tour-Rabassada devenia impensable. Això potser era una de les gràcies.

I l’altre dia ho vam fer; vam matinar molt i vam esperar veure els ciclistes després de veure dues-centes motos de policia, tres-cents cotxes de publicitat, uns nois mig borratxos, una reportera de TV3 i un home penjat d’un arnés.
L’espera era semblant als Reis Mags, o a la d’un alt dignatari estranger amb nom d’amplificador de vàlvules. S’esperava gran cosa, fins i tot esparàvem grans coses de l’espera. I vam veure que les esperes formen part dels moments posteriors, sobre tot quan van passar tant ràpid que ni vam poder veure la cara de l’Armstrong. I clar que savíem que passaria!!!

Ens acomiadem del tour i dels grans esforçats de la Ruta fins a una propera ocasió!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Esperes. Hem esperat abans de fer una entrevista de feina i abans d’una cita i també abans d’un examen important. Hem esperat a acabar un llibre amb intrigues vaticanes de final inesperat. I hem esperat el nostre torn a la consulta del metge per explicar alguna cosa dolenta...
...però mai havíem esperat al Tour des de Barcelona, ni menys encara havíem pensat que ho faríem des del mirador de la Rabassada. La combinació Tour-Rabassada devenia impensable. Això potser era una de les gràcies.

I l’altre dia ho vam fer; vam matinar molt i vam esperar veure els ciclistes després de veure dues-centes motos de policia, tres-cents cotxes de publicitat, uns nois mig borratxos, una reportera de TV3 i un home penjat d’un arnés.
L’espera era semblant als Reis Mags, o a la d’un alt dignatari estranger amb nom d’amplificador de vàlvules. S’esperava gran cosa, fins i tot esparàvem grans coses de l’espera. I vam veure que les esperes formen part dels moments posteriors, sobre tot quan van passar tant ràpid que ni vam poder veure la cara de l’Armstrong. I clar que savíem que passaria!!!

Ens acomiadem del tour i dels grans esforçats de la Ruta fins a una propera ocasió!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!