Avui Càndid està molt nerviós perquè aquest vespre juga el Barça contra el Manchester United. Porta tot el dia pensant en el partit. El rival, l'alineació, les condicions climàtiques, les aficions, les declaracions de les persones importants...
Si el seu Barça es classifica, jugarà la final a Moscú (que és la capital de Rússia i encara sona molt exòtica, perquè els seus habitants sempre porten barret i perquè escriuen els noms d'una manera molt divertida).
Càndid és incondicionalment del Barça, per sobre de tot. Per sobre de presidents vanitosos, per sobre de jugadors fiesteros, per sobre de mitjans de comunicació inquisidors... la única cosa que li sap greu del Barça és que no porti l'equipació de la marca Meyba.
Càndid, aquest any, vol guanyar la Copa d'Europa d'una manera diferent a les altres. Aquest any, es guanyaria la Copa d'Europa amb un equip irregular, ple de problemes i futbolistes desapareguts per la seva baixa forma. Pensa que tot gran equip d'Europa ha de guanyar un títol important amb un equip que no sigui extraordinari. Càndid vol guanyar un títol de rebot!
Càndid veurà el partit a casa seva, amb el volum de la tele apagat i fent zàpping radiofònic. Diu que és la millor manera d'entrar dins del partit i capçar totes les varietats del joc col·lectiu. De vegades, diu que només mira la tele quan hi fan futbol. I aleshores afegeix que és tota una alegria que la tele sigui dolenta perquè aleshores la gent no la mira i queda amb els amics als bars per fer unes birres. I si la tele fos formativa i creativa (com bona gent proposa), tothom es quedaria a casa i no podríem fer unes patates braves tranquil·lament.
Càndid sap que avui pot ser un gran dia i ell s'ho ha plantejat així. També sap que ningú li treurà, per molt que es parli de la crisi de les "supremes" i de l'oli de girasol contaminat per no sé qui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario