Cada dia s’aprèn alguna cosa nova. L’altre dia, a tall d’exemple, un home que viu d’ensenyar coses que la resta no sap ens explicava que en català no és correcte dir “ soparé macarrons”, ja que les accions d’esmorzar, dinar o sopar no admeten aliments com a complement directe. És a dir, hom menja o sopa, però no sopa “macarrons”, sinó menja mancarrons, alhora que sopa. Ens explicava que s’esmorza al bar, a les vuit del matí, amb alguna persona...però mai no es pot esmorzar krispies ni un donut, ni sopar un bon peix en un restaurant. Ja veus!
I alhora que ell parlava de la impossibilitat del català per sopar peix, jo pensava en el gran peix bronzejat que hi ha al costat de les dues torres de la Vila Olímpica. I pensava que l’home que ho va dissenyar és molt bo, perquè si el peix es veu des del final del carrer Marina (allà on sempre hi ha ambulàncies aparcades), es pot veure un gran avió. Un perfecte avió que vol enlairar-se. I alhora vaig pensar en totes les obres de l’home que va dissenyar el gran peix-avió que havia vist per la wikipèdia i aleshores, de cop i volta, vaig tornar a les sessions de correcció de català mal parlat.
I alhora que ell parlava de la impossibilitat del català per sopar peix, jo pensava en el gran peix bronzejat que hi ha al costat de les dues torres de la Vila Olímpica. I pensava que l’home que ho va dissenyar és molt bo, perquè si el peix es veu des del final del carrer Marina (allà on sempre hi ha ambulàncies aparcades), es pot veure un gran avió. Un perfecte avió que vol enlairar-se. I alhora vaig pensar en totes les obres de l’home que va dissenyar el gran peix-avió que havia vist per la wikipèdia i aleshores, de cop i volta, vaig tornar a les sessions de correcció de català mal parlat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario