Càndid portava ja uns quants dies tristos quan va descobrir que sentir idioteque al súper tenia tantes propietats curatives com escoltar la mateixa cançó al metro, al bus o en cotxe. O com pendre un paracetamol barrejat amb aigua. Ell ja havia sentit a parlar dels efectes al cos de la música de radiohead. Coneixia la paraula "música" i la paraula "terapia". Per tant, savia el que era la "musicateràpia". Però mai no ho havia comprovat alhora que feia la compra diària. La suau combinació del Kid amb els iougurts de macedònia li havien portat a un estat immillorable. Res era més agradable que combinar els colors dels envasos amb la banda sonora del Kid A. Després d'un dia angoixant, horrible, desastrós, hom trobava la pau mitjançant sorollets... i se'n recordava del nou llibre de l'Amèlie Nothomb, on el protagonista de l'història escolta Radiohead per tots costats. Perquè Radiohead s'escolta per tots costats. I perquè l'Amèlie Nothom ho explica molt bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario