la pluja dóna sed

Els dies de pluja ens recorden que una de les millors coses del món mediterrani és el sol, tot i que ara sembli que la pluja sigui el millor fènomen metereològic possible. Avui ha plogut tot el dia; el cuiner engaltat i embarretat no ha pogut fer la seva feina i milions i milions de persones s'han quedat sense anar a la platja.

càndid confon radiohead amb un medicament

Càndid portava ja uns quants dies tristos quan va descobrir que sentir idioteque al súper tenia tantes propietats curatives com escoltar la mateixa cançó al metro, al bus o en cotxe. O com pendre un paracetamol barrejat amb aigua. Ell ja havia sentit a parlar dels efectes al cos de la música de radiohead. Coneixia la paraula "música" i la paraula "terapia". Per tant, savia el que era la "musicateràpia". Però mai no ho havia comprovat alhora que feia la compra diària. La suau combinació del Kid amb els iougurts de macedònia li havien portat a un estat immillorable. Res era més agradable que combinar els colors dels envasos amb la banda sonora del Kid A. Després d'un dia angoixant, horrible, desastrós, hom trobava la pau mitjançant sorollets... i se'n recordava del nou llibre de l'Amèlie Nothomb, on el protagonista de l'història escolta Radiohead per tots costats. Perquè Radiohead s'escolta per tots costats. I perquè l'Amèlie Nothom ho explica molt bé.

flors

Flors per a tothom.

Flors per tenir la sort de fer l'aniversari, cada any, al mes de maig.

Flors per no recordar que cal pagar la renda.

Flors per comprovar que no sempre les floristeres són benhumorades, encara que es pressumeixi així.

Flors per apendre'n els noms de les flores dues vegades, en la versión catalana i la castellana.

Flors que fan bona olor.

Flors per a la gent que canta pel carrer.

Flors per a la gent que diu, sense que li faci por, que no li agrada el chikilicuatre.

Flors per a la gent que encara no s'ha comprat una nespresso sense tenir en compte els motius mediambientals.

Flors pel cuiner engaltat i embarretat que t'ensenya el menú al carrer.

Flors com a complement circunstancial de hippisme.

transformacions

De cop i volta, et canvien de situació espaial, de vestimenta, de converses, d’impulsos i pulsions....i t’has d’adaptar a la nova cosmovisió en qüestió de minuts. Una de les moltes vides que es porten a la vegada ha canviat. Les modificacions són més complicades que les creacions, perquè has de tenir en compte tot el que s’ha fet fins aleshores.

Las mans tenen altres funcions, les mirades ja no poden ser indefinides i els pensaments són molt més mesurats, perquè hom coincideix amb els mestres grecs que tot el que es pensa, a la llarga, es mostra.
El dòping està prohibit i perseguit, i alhora reconegut per la seva mateixa prohibició.
El menú del sopar no l’ensenya aquell cuiner simpàtic, embarretat i engaltat que viu al carrer de dia i dorm dins del bar de nit. Les màquines de fotos fan fotos i prioritzen el seu sustantiu respecte del seu complement del nom. Els guàrdies urbans són tots de la secreta, en una missió d’incògnit...
Les arribades i les sortides són com les dels aeroports. Només canvia l’hora i el destí, sense que hi hagi més diferència. Els llums i els olors poden variar en qüestió de segons.
...tot es fa igual però diferent. I la diferència es pot entendre entre abismal i mínima en tan sols uns quants segons.

el peix d'en Gehry

Cada dia s’aprèn alguna cosa nova. L’altre dia, a tall d’exemple, un home que viu d’ensenyar coses que la resta no sap ens explicava que en català no és correcte dir “ soparé macarrons”, ja que les accions d’esmorzar, dinar o sopar no admeten aliments com a complement directe. És a dir, hom menja o sopa, però no sopa “macarrons”, sinó menja mancarrons, alhora que sopa. Ens explicava que s’esmorza al bar, a les vuit del matí, amb alguna persona...però mai no es pot esmorzar krispies ni un donut, ni sopar un bon peix en un restaurant. Ja veus!

I alhora que ell parlava de la impossibilitat del català per sopar peix, jo pensava en el gran peix bronzejat que hi ha al costat de les dues torres de la Vila Olímpica. I pensava que l’home que ho va dissenyar és molt bo, perquè si el peix es veu des del final del carrer Marina (allà on sempre hi ha ambulàncies aparcades), es pot veure un gran avió. Un perfecte avió que vol enlairar-se. I alhora vaig pensar en totes les obres de l’home que va dissenyar el gran peix-avió que havia vist per la wikipèdia i aleshores, de cop i volta, vaig tornar a les sessions de correcció de català mal parlat.

la majoria de persones...

La majoria de persones tenen una imaginació obtusa.

Allò que no els toca d'una manera immediata, que no clava insistentment la seva falca afilada al pensament, no els excita. Però, si mai els passa res de banal davant dels ulls, alguna cosa que actuï directament sobre els sentits, per insignificant que sigui, en aquell moment se'ls desperta una passió exagerada. Llavors canvien, si es pot dir així, la seva apatia per una vehemència extemporània i hiperbòlica.

turó park

“Aquest sandvitx de Philadelphia amb pastanaga que he pispat de l’hotel és realment bó”. Umm... han tallat la pastanaga a ratlles fines i combina molt bé amb el formatge fresc. Ummm... ja tenia ganes de tenir un dia “Off” i deixar de pensar el que dic. A més, avui som afortunats. Aquesta absència de núvols i aquest sol tant digne és estrany. Segurament, per aquesta raó, aquest parc està ple de gent. Fa un dia tant maco que m’estranya que sigui un dia londinenc, un “sunny day”, com diuen aquests bojos dels anglesos que no netegen mai la cuina perquè no la fan servir. També és estrany el gust d’aquestes patates fregides. No són al “onion” ni res. No tenen sabor, però al chiringuito del parc, no sé perquè, no tenien “fish and ships”. I com és que em venia de gust una marranada com aquest peix fregit amb oli industrial i aquestes patates buides i escanyolides? Si a mi no m’agrada tot això! Serà el clima? L’efecte insular? El despreci de l’imperi romà? La insatisfacció calvinista o l’abús incontrolat de la patata?
-Noi, està trepitjant el meu bolso, incívic!
-I’m sorry!
-Què diu? A més em falta al respecte?
-Ostres! Si sóc a Barcelona! Acabo d’arribar de Londres i veig tots els parcs com els londinencs...