càndid té un dia animat

Avui Càndid està molt nerviós perquè aquest vespre juga el Barça contra el Manchester United. Porta tot el dia pensant en el partit. El rival, l'alineació, les condicions climàtiques, les aficions, les declaracions de les persones importants...

Si el seu Barça es classifica, jugarà la final a Moscú (que és la capital de Rússia i encara sona molt exòtica, perquè els seus habitants sempre porten barret i perquè escriuen els noms d'una manera molt divertida).

Càndid és incondicionalment del Barça, per sobre de tot. Per sobre de presidents vanitosos, per sobre de jugadors fiesteros, per sobre de mitjans de comunicació inquisidors... la única cosa que li sap greu del Barça és que no porti l'equipació de la marca Meyba.

Càndid, aquest any, vol guanyar la Copa d'Europa d'una manera diferent a les altres. Aquest any, es guanyaria la Copa d'Europa amb un equip irregular, ple de problemes i futbolistes desapareguts per la seva baixa forma. Pensa que tot gran equip d'Europa ha de guanyar un títol important amb un equip que no sigui extraordinari. Càndid vol guanyar un títol de rebot!

Càndid veurà el partit a casa seva, amb el volum de la tele apagat i fent zàpping radiofònic. Diu que és la millor manera d'entrar dins del partit i capçar totes les varietats del joc col·lectiu. De vegades, diu que només mira la tele quan hi fan futbol. I aleshores afegeix que és tota una alegria que la tele sigui dolenta perquè aleshores la gent no la mira i queda amb els amics als bars per fer unes birres. I si la tele fos formativa i creativa (com bona gent proposa), tothom es quedaria a casa i no podríem fer unes patates braves tranquil·lament.

Càndid sap que avui pot ser un gran dia i ell s'ho ha plantejat així. També sap que ningú li treurà, per molt que es parli de la crisi de les "supremes" i de l'oli de girasol contaminat per no sé qui.

penitencia

EXAMEN DE CONCIENCIA



DOLOR DE LOS PECADOS



PROPÓSITO DE ENMIENDA



DECIR LOS PECADOS AL CONFESOR



CUMPLIR LA PENITENCIA

proyectos cruciales para el futuro

Ya ha comenzado la novena legislatura desde la recuperación de la democracia con asuntos pendientes en la agenda política. Entre ellos, cabe destacar la necesaria “Ley del Parchís”, que tiene como ambicioso objetivo el regular, en un solo texto y de una vez por todas, las normas del juego de mesa.
Desafortunadamente, se teme que no se logre el consenso en la cámara. Asuntos tan fundamentales como la regulación de la “barrera”, la finalización del recorrido de la fichas, los triples seis o el juego con cuatro colores y con dos jugadores (parchís a cuatro/dos) han levantado agria controversia.
El asunto más polémico se da en la regulación de las barreras, tanto en seguro como fuera de él. La división entre “barreristas monocolores” y “barreristas bicolores” parece no tener fin. Nunca como ahora es tan necesario el diálogo para elaborar unas mínimas normas comunes.
Es probable también que llegue la polémica en otros aspectos de las normas del juego. La crispación también podría llegar al discutir sobre las condiciones para entrar las fichas en casa al final del recorrido. El partido del gobierno propone poder abstenerse de mover fichas en el caso de que la puntuación no coincidiera con la necesaria para acabar. Por contra, el principal partido de la oposición propone desplazar las fichas obligatoriamente, aún retrocediendo. No cabe duda que esta nueva legislatura nace repleta de retos y proyectos cruciales para el futuro de España.