Sabia perfectament que la comunicació no era només verbal, que també fem servir les mans, els braços, els dits, les ungles, els gestos per dir les coses. Ho havia llegit en algun paper. Però aquella tarda vaig aprendre sobre la manera de ballar i parlar alhora sense moure la boca. Fins veure l’assaig d’un espectacle, no havia trobat mai la dansa tant de cara. Em pensava que ho havia vist i només era un record televisiu. Però ensorrat el record televisiu, veure dues amigues formant alguna cosa va ser un aterratge a la vida real. Vaig descobrir allò que ja sabia: no tothom fa servir el parloteo per dir les coses. Fins i tot he arribat a conèixer persones que parlen amb el seu somriure.
El mateix assaig em va donar la resposta sobre la diferència entre el ball i la dansa. La dansa els permetia molt més que moure’s amb música. El ball només obeeix a unes regles, més clares o complexes. No hi ha sortida. Tot plegat es basa en les hores perdudes per recordar un exercici. És per això que no m’agraden aquests concursos de ball que fan a la tele. Només els veuria si les parelles concursants trobessin paranys. Si hagués un marge de novetat dins del seu exercici. Millorarien si es fes en un espai semblant a una discoteca. S’hauria de ballar amb gots a les mans, entre borratxos orientant-se per trobar el lavabo sobre un terra llefiscós de beguda. Aleshores el ball gaudiria d’un punt de comunicació.
M’agraden més el concursos de dansa, com el que va guanyar l’espectacle que vaig veure assajar.
El mateix assaig em va donar la resposta sobre la diferència entre el ball i la dansa. La dansa els permetia molt més que moure’s amb música. El ball només obeeix a unes regles, més clares o complexes. No hi ha sortida. Tot plegat es basa en les hores perdudes per recordar un exercici. És per això que no m’agraden aquests concursos de ball que fan a la tele. Només els veuria si les parelles concursants trobessin paranys. Si hagués un marge de novetat dins del seu exercici. Millorarien si es fes en un espai semblant a una discoteca. S’hauria de ballar amb gots a les mans, entre borratxos orientant-se per trobar el lavabo sobre un terra llefiscós de beguda. Aleshores el ball gaudiria d’un punt de comunicació.
M’agraden més el concursos de dansa, com el que va guanyar l’espectacle que vaig veure assajar.
2 comentarios:
Mira por donde voy a inaugurar la sección de comentarios de tu blog. Le he dado una primera ojeada y tengo que confesarte que te veo muy jipi, no sé si será la codeína o la inactividad, pero estas de un japiflauers ... Lo de la danza ya ha sido demasiado.
Reconozco que quizás es mi cerebro, y la parte destinada a valorar los supuestos encantos artísticos de la danza no se ha desarrollado como en otros cerebros (un enigma más del darwinismo), pero a mi esos movimientos coordinados al ritmo de unos sonidos, no me dicen nada.
La danza clásica, la que tiene una trama, sigue el compás de una orquesta y generalmente se practica en algún teatro elitista pagado por todos los contribuyentes para disfrute de una minoría, me crea rechazo, ¿qué puede transmitirme un tío cachas en mallas, marcando paquete, que te dices: coño este pavo ya tiene pelos en la polla para ir vestido así; y unas tías planas, con unas piernas de futbolista, y encima con un tutú (joder que palabra más cursi) alrededor de su cintura?¿Dónde está lo artístico?, por no hablar de lo sensual, y ni te digo de lo sexual (ni con viagra me pone tal cuadro).
Luego está la danza llamada contemporánea, aquí el argumento se supone, el ritmo también y la música, habitualmente, se sufre. Se trata de vestir sin tutús, ni mallas, o directamente ir despelotado, y perpetrar movimientos inverosímiles, cabriolas, piruetas, saltos y demás cucamonas, las cuales supuestamente han de transmitirte una idea o sentimiento.
Lo confieso la danza, en sus variantes clásica y contemporánea, al final si me transmiten un deseo: salir por patas.
Todo esto, como decía ese gran hijoputa llamado Felipe González, sin acritud.
Salud
Yoya
NO podria estar més d'acord amb el Yoya, a mi la dansa no em diu res, més aviat em fa molta mandra. Suposo que el fet que jo ballant sigui un zero a l'esquerra o no hi entengui res de res m'ha fet així. Però he de reconèixer que fa un temps, un divendres a la nit, d'aquests que no tens ganes de fer res i t'apalanques al sofà disposat a tragar-te allò que et facin per la TV amb el cervell desconnectat, i havent fumat un canutillu, vaig assitir a la representació de Romeu i Julieta pel Nureyev al canal 33, i la veritat és uqe vaig flipar una mica.
Però una flor no fa estiu, je je je
I de l'opera??? tot i que és potser encara més elitista que la dansa, he de reconèixer que a mi m'agrada molt i molt.
Publicar un comentario