Durant un temps em va donar per pensar perquè preferia les pelis europees a les pelis americanes, i no trobava cap motiu. Reflexionava sovint i de totes les maneres possibles: després de dinar, mirant el futbol, passejant amb alguna noia, amb el peus sostenint la paret de l’habitació, prenent gin tònics....Finalment, després de trencar-me el cap, només vaig arribar a una petita i tonta conclusió: a les pel·lícules europees hi surten cotxes més bonics i coneguts que a les pelis ianquis: un exemple és el magnífic Alpine-Renault blau de ”Tierra” de Julio Medem (quan feia pelis bones...). No sé si això és molt important...
I és clar, com que no veia pelis americanes perquè m’agafava la son, encara que sense motiu aparent, no coneixia actors americans. Era un absurd conèixer actors americanes si no m’agradaven les pel·lícules americanes. Només em sonava un, el John Malcovitz i era per una altra raó: un dia va arribar a Barcelona i va manifestar litúrgicament que la Casa Planells (la casa de la foto de dalt) era seu edifici favorit del món. Jo penso el mateix, sense viatjar tant com ell, i per això recordo aquest home calb.
La Casa Planells és un edifici d’habitatges projectat per Josep Maria Jujol (un col·laborador de Gaudí) que es troba a la banda de muntanya de la Diagonal, passat el Passeig de Sant Joan. És un del darrers edificis modernistes de Barcelona i paga la pena oblidar per uns segons l’atribolada vida urbana de la ciutat per a fer una foto amb una càmara digital i passar-la a l’ordinador i després imprimir-la. O portar una Polaroid i estalviar-te l’ordinador. També es pot passejar una mica més i trobar una còpia d’aquest edifici, a prop de la Sagrada Família. No sé si en John Malcovitz ho sap...
No hay comentarios:
Publicar un comentario