martes, 17 de junio de 2008

somos lo que comemos


Ivan Ilitx, Pracóvia Fiódorovna i el gendre de tots dos, Fiódor Petróvitx, ja havien fet el primer i el segon plat del menú, així que el cambrer es va apropar per preguntar per les postres. Ells van preguntar-li què hi havia, i el camber, amb molt poque ganes i amb una prosòdia que delatava aborriment, va ­­­­ ennumerar totes les postres disponibles:

Fruita del temps, flam, iogurt pastís de formatge, púding de poma, crema catalana i cuajada.

Ivan Ilitx va ser el primer en demanar:
“un cuajada!
No en tenim!-va dir el cambrer
I què hi ha?- va preguntar la dona d’Ivan Ilitx, Pracòvia Fiódorovna.

Fruita del temps, flam, iogurt pastís de formatge, púding de poma, crema catalana i cuajada….

Vull un flam. –va dir Ivan Ilitx
Jo vull un mandarina –va dir Pracòvia Fiódovna.
No en tenim, de mandarines! –va comentar el cambrer, una mica enfadat.
Doncs vull unes natilles- va dir Pracòvia Fiódovna
No en tenim, de natilles! El proper dia portarè una carta de postres! –va dir el cambrer.

Aleshores el cunyat, per fer compliments i afavorir el bon ambient entre ells, va comentar que les cartes de postres tampoc són fidels a la realitat.

No hay comentarios: