viernes, 17 de julio de 2009

waiting for


Esperes. Hem esperat abans de fer una entrevista de feina i abans d’una cita i també abans d’un examen important. Hem esperat a acabar un llibre amb intrigues vaticanes de final inesperat. I hem esperat el nostre torn a la consulta del metge per explicar alguna cosa dolenta...
...però mai havíem esperat al Tour des de Barcelona, ni menys encara havíem pensat que ho faríem des del mirador de la Rabassada. La combinació Tour-Rabassada devenia impensable. Això potser era una de les gràcies.

I l’altre dia ho vam fer; vam matinar molt i vam esperar veure els ciclistes després de veure dues-centes motos de policia, tres-cents cotxes de publicitat, uns nois mig borratxos, una reportera de TV3 i un home penjat d’un arnés.
L’espera era semblant als Reis Mags, o a la d’un alt dignatari estranger amb nom d’amplificador de vàlvules. S’esperava gran cosa, fins i tot esparàvem grans coses de l’espera. I vam veure que les esperes formen part dels moments posteriors, sobre tot quan van passar tant ràpid que ni vam poder veure la cara de l’Armstrong. I clar que savíem que passaria!!!

Ens acomiadem del tour i dels grans esforçats de la Ruta fins a una propera ocasió!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Esperes. Hem esperat abans de fer una entrevista de feina i abans d’una cita i també abans d’un examen important. Hem esperat a acabar un llibre amb intrigues vaticanes de final inesperat. I hem esperat el nostre torn a la consulta del metge per explicar alguna cosa dolenta...
...però mai havíem esperat al Tour des de Barcelona, ni menys encara havíem pensat que ho faríem des del mirador de la Rabassada. La combinació Tour-Rabassada devenia impensable. Això potser era una de les gràcies.

I l’altre dia ho vam fer; vam matinar molt i vam esperar veure els ciclistes després de veure dues-centes motos de policia, tres-cents cotxes de publicitat, uns nois mig borratxos, una reportera de TV3 i un home penjat d’un arnés.
L’espera era semblant als Reis Mags, o a la d’un alt dignatari estranger amb nom d’amplificador de vàlvules. S’esperava gran cosa, fins i tot esparàvem grans coses de l’espera. I vam veure que les esperes formen part dels moments posteriors, sobre tot quan van passar tant ràpid que ni vam poder veure la cara de l’Armstrong. I clar que savíem que passaria!!!

Ens acomiadem del tour i dels grans esforçats de la Ruta fins a una propera ocasió!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

1 comentario:

joangi dijo...

Amb el meu nano també vam esperar el Tour. Just a les portes de l'Arrabassada ! Tota una experiència!
El nostre blog espera el teu savi comentari. À la prochain !